Una de les frases que més es va aplaudir en la conferència d'Ibarretxe de dijous passat va ser que la primera vegada que t'enganyen és culpa de l'altre, però a la segona ja és culpa teva. La cosa té diverses interpretacions, però la que jo faig ara mateix té a veure amb el lema de precampanya de Duran, que assegura que ell aconseguirà que es respecti Catalunya. Avui alguns diaris, com El Punt, avancen alguns detalls del llibre del grup d'ERC al Congrés que sortirà a la venda el proper dia 30. Algunes de les anècdotes que es comenten diuen molt de la naturalesa del nacionalisme espanyol. No ens respecten. No tenen intenció ni necessitat de fer-ho i no ho faran.
Per això les eleccions del 9 de març són tan difícils per a CiU i per a ERC. La gran dificultat és tenir un discurs que motivi, evitar el desencís a les pròpies files. Quan un llegeix com les gasten Zapateros, Rubalcabas i Chacons (i no és que vingui de nou), pensa que Duran no se'n sortirà. Si tot el seu arsenal de negociació són una desena de diputats, val més que plegui o que canviï de plantejament. I el problema d'ERC és que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys motivat per votar en les eleccions del país del qual vol marxar.
A propòsit de les eleccions, el diputat d'ERC Joan Puig adverteix que el perill no és tant que els votants d'ERC votin altres formacions com que es quedin a casa. El blocaire Jordi Carbonell explica una trobada amb una persona de CiU i com la idea de la sociovergència se li comença a fer creïble. Un nou apunt de Juli Cuéllar reflexiona sobre el comportament electoral de l'independentisme el 9 de març: “Després del rècord d’abstenció de les municipals de 2007, podem considerar que per molt alta que sigui l’abstenció resulta que és políticament irrellevant i, a més a més, no permet fer cap lectura política del seu significat. Fer campanya per l’abstenció és un plantejament antipolític que només tindria sentit com a impugnació a la insuficiència democràtica d’un plebiscit o un referèndum.” Li aplaudeixo el raonament i manifesto un cop més que, abans que l'abstenció, millor el vot en blanc.
La proposta del “No t'abstinguis. Planta't” posava sobre la taula un vot nul, però si el vot en blanc ha de tenir més consens, s'ha de poder redirigir en benefici d'una expressió unitària. I això, tenint sempre present que no es tracta de prendre vots a cap partit, sinó d'arrencar-los de l'abstenció. Cuéllar enllaça a una enquesta que permet saber quina de les tres opcions rebria més suport (abstenció, vot en blanc i vot nul) i amb una mostra de 34 que us convido a fer augmentar, de moment el vot nul té ben poc suport. La qüestió és si sacrificar l'opció del vot nul en favor del vot en blanc afavoriria la integració dels abstencionistes en aquesta opció. L'enquesta és un bon instrument. En tot cas, Cuéllar és de la CUP i la seva posició no és compartida amb Jordi Salvia, també cupaire, de qui deia fa poc en un apunt que defensava l'abstenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada