Algunes observacions sobre l’abstenció i el vot en blanc

Davant l’evident impossibilitat de donar el vot a cap de les llistes que es presenten, i donada la inexistència d’una candidatura pròpia, l’esquerra independentista ha de plantejar-se quin paper ha de jugar en les eleccions generals del 9 de març. Les opcions es redueixen, esquemàticament, a:

Mantenir-se al marge, amb l’argument que es tracta d’unes eleccions “espanyoles” i, per tant, ens són totalment estranyes. Es la posició més còmoda, que garanteix a la vegada la preservació de la puresa dels principis i la consolidació de la marginalitat política. En la pràctica es confon amb l’abstencionisme apolític.

Participar activament en la campanya, amb un doble objectiu. En primer lloc, per tal d’estar presents en la confrontació política real, donar visibilitat als nostres plantejaments i exercitar les nostres capacitats organitzatives i agitatòries. En segon lloc, per promoure una consigna de vot ( o de no vot ) que permeti comptar-nos i, en la mesura de l’èxit obtingut, condicionar poc o molt l’escenari polític català.

La participació activa pot conduir a promoure:

a) L’abstenció. Es l’opció més fàcil i d’èxit assegurat. La campanya es fa sola, ja que va en el mateix sentit que la tendència espontània d’àmplies masses de gent emprenyada, desenganyada de la política i desorientada ideològicament, barrejada amb el personal que de manera perfectament conscient utilitza l’abstenció com mitjà de protesta i desautorització del sistema ( per motivacions múltiples i contradictòries ), i amb els qui simplement passen de la política. El mateix caràcter equívoc de l’abstenció fa que el seu increment, per bé que sigui un indicador de la desafecció popular respecte del sistema polític vigent, resulta molt difícil d’interpretar en termes de resultat d’una campanya. D’altra banda, nosaltres, encara que també emprenyats, no estem desenganyats de la política i intentem, més enllà de la protesta, bastir una alternativa al sistema d’opressió nacional i social que patim. Per aquestes raons, penso que promoure l’abstenció és políticament estèril i pedagògicament contraproduent per als interessos de consolidació de l’esquerra independentista.

b) El vot nul, consistent en alterar qualsevol papereta de vot, o afegir-hi una frase convinguda. A part de l’enorme dificultat pràctica de fer entendre a la gent el que ha de fer, els vots nuls no es computen oficialment ja que es tenen per no emesos, de manera que la campanya es perd en el buit.

c) El vot en blanc. Es un vot vàlid, que es computa com emès, i per tant compta a l’hora de fixar el mínim de vots que ha d’obtenir una candidatura per accedir a un escó i que es calcula en un percentatge de la participació. No compta, en canvi, a cap efecte per a la distribució dels escons entre les candidatures que han superat aquest límit, i que es fa en proporció als vots obtinguts per cada una d’elles, segons el sistema d’Hondt.

Els avantatges de promoure el vot en blanc són importants. Es una opció fàcil d’explicar i d’executar: basta amb dipositar un sobre buit a l’urna. Perjudica les llistes minoritàries (Ciutadans, Rosa Díez, sectes diverses). El resultat s’expressa en xifres oficials, i pot ser inequívocament interpretat en termes de suport a una alternativa de ruptura amb el sistema però amb voluntat d’intervenció política a tots els nivells. Un percentatge important de vots en blanc crearia una expectativa al voltant de les organitzacions de l’esquerra independentista que haguessin protagonitzat la campanya i que en sortirien enfortides i legitimades. La consigna del vot en blanc és perfectament compatible i complementària amb donar suport actiu a la campanya de recollida de signatures el mateix dia de les eleccions a favor del dret a decidir, si la PDD decideix tirar-la endavant.

Tanmateix el repte és d’envergadura. El vot en blanc no és una opció evident per a la majoria. Si es pren aquesta opció, caldrà un esforç extraordinari per part de tots els instruments polítics i els moviments socials de l’esquerra independentista per tal de popularitzar i fer arribar a tothom aquesta iniciativa, i d’explicar-ne el sentit: ha arribat el moment d’expressar també a les urnes la voluntat de trencar amb un sistema polític al servei dels interessos espanyols i dels seus subalterns autonomistes, i de crear les bases per convertir l’independentisme d’esquerres en una força política amb espai propi. Com deia l’Ibarretxe fa uns dies, el veritable fracàs està en no intentar allò que cal fer, per por del fracàs.

August Gil Matamala

22 de gener de 2008

(publicat a Ara, independència)

Ni ens respecten, ni ens respectaran ni ens volen respectar

Una de les frases que més es va aplaudir en la conferència d'Ibarretxe de dijous passat va ser que la primera vegada que t'enganyen és culpa de l'altre, però a la segona ja és culpa teva. La cosa té diverses interpretacions, però la que jo faig ara mateix té a veure amb el lema de precampanya de Duran, que assegura que ell aconseguirà que es respecti Catalunya. Avui alguns diaris, com El Punt, avancen alguns detalls del llibre del grup d'ERC al Congrés que sortirà a la venda el proper dia 30. Algunes de les anècdotes que es comenten diuen molt de la naturalesa del nacionalisme espanyol. No ens respecten. No tenen intenció ni necessitat de fer-ho i no ho faran.

Per això les eleccions del 9 de març són tan difícils per a CiU i per a ERC. La gran dificultat és tenir un discurs que motivi, evitar el desencís a les pròpies files. Quan un llegeix com les gasten Zapateros, Rubalcabas i Chacons (i no és que vingui de nou), pensa que Duran no se'n sortirà. Si tot el seu arsenal de negociació són una desena de diputats, val més que plegui o que canviï de plantejament. I el problema d'ERC és que el seu electorat independentista cada vegada se sent menys motivat per votar en les eleccions del país del qual vol marxar.

A propòsit de les eleccions, el diputat d'ERC Joan Puig adverteix que el perill no és tant que els votants d'ERC votin altres formacions com que es quedin a casa. El blocaire Jordi Carbonell explica una trobada amb una persona de CiU i com la idea de la sociovergència se li comença a fer creïble. Un nou apunt de Juli Cuéllar reflexiona sobre el comportament electoral de l'independentisme el 9 de març: “Després del rècord d’abstenció de les municipals de 2007, podem considerar que per molt alta que sigui l’abstenció resulta que és políticament irrellevant i, a més a més, no permet fer cap lectura política del seu significat. Fer campanya per l’abstenció és un plantejament antipolític que només tindria sentit com a impugnació a la insuficiència democràtica d’un plebiscit o un referèndum.” Li aplaudeixo el raonament i manifesto un cop més que, abans que l'abstenció, millor el vot en blanc.

La proposta del “No t'abstinguis. Planta't” posava sobre la taula un vot nul, però si el vot en blanc ha de tenir més consens, s'ha de poder redirigir en benefici d'una expressió unitària. I això, tenint sempre present que no es tracta de prendre vots a cap partit, sinó d'arrencar-los de l'abstenció. Cuéllar enllaça a una enquesta que permet saber quina de les tres opcions rebria més suport (abstenció, vot en blanc i vot nul) i amb una mostra de 34 que us convido a fer augmentar, de moment el vot nul té ben poc suport. La qüestió és si sacrificar l'opció del vot nul en favor del vot en blanc afavoriria la integració dels abstencionistes en aquesta opció. L'enquesta és un bon instrument. En tot cas, Cuéllar és de la CUP i la seva posició no és compartida amb Jordi Salvia, també cupaire, de qui deia fa poc en un apunt que defensava l'abstenció.

Jo em planto a les espanyoles del 9 de març, Voto en Blanc

Com a català que sóc, començo a plantejar-me realment com fastiguejar al sistema espanyol vist que l’abstenció els importa ben poc. Penso, com ja havia escrit una vegada que el vot nul seria una bona opció en un país madur políticament. De fet en Xavier Mir també n’ha parlat abastament. Lamentablement la desestructuració nacional (dividits a tots els nivell possibles) i el mal anomenat seny fan que aquesta no sigui la situació catalana. Cal convèncer amb el seny, coherència, dignitat, pragmatisme i si cal tapant-se el nas.

Votar a partits catalans podria ser una bona solució? Ho seria si haguessin demostrat la seva dignitat en alguna de les mil vegades que ho podien haver fet. Però no ha estat així. Esquerra i Convergència es neguen a demanar la independència més que quan els vents del nord, aquells que movem entre tots cap a la llibertat, els fan trontollar una mica i s’han de recol·locar per no caure. El mateix fa CiU. Tanmateix els dos partits estan parits amb el mateix patró; amb lleugeres diferències en l’objectiu però mai en les maneres. A mi el seny d’aquesta colla m’ha afartat! I el PSM, Entesa, Esquerra i UM a les illes és una bona opció? Potser és l’única però mai farà res tret de visualitzar la natura dels illencs! Això potser cal. I Iniciativa del Poble Valencià? Sí, em refereixo a Iniciativa al País Valencià. És graciós que tinguin el coratge de presentar-se a unes eleccions generals, i no el tinguin d’anomenar-se pel seu nom: Iniciativa del País Valencià. Potser millor el Bloc? L’opció de votar partits, es descarta per com han sigut de venuts els partits darrerament, però sobretot perquè mai, ni en el millor dels somnis aconseguiran ni tots conjuntament, res de veritablement substancial pel nostre país.

L’abstenció, al meu entendre és perdre una oportunitat de collar el sistema. Està clar que és l’actitud més coherentment independentista, però potser no és la més intel·ligent per posar en un escac internacional Espanya.

Una quarta opció és la del Vot en Blanc (Veure apunt al meu Bloc en Anglès), que es defineix com la queixa al sistema malgrat vulguin fer creure que és un vot d’assentiment del que surti. Aquesta opció és la que m’agrada perquè el sistema el compta, perquè és positiu, perquè pot evitar que Ciutadans i companyia treguin diputat i perquè pot tenir una repercussió internacional molt important. Un Vot en Blanc independentista és quelcom nou, amb possibilitats segons les enquestes que pot tenir el seu cop de timó en la societat sobretot si la CUP, la PDD i algun col·lectiu i campanya hi donen suport. Podeu veure l’explicació d’en Juli Cuéllar sobre aquest tema.

Si sou independentistes, podeu votar en una enquesta que ha posat en Juli Cuéllar AQUÍ
Pel que acabo d’argumentar i pel que vaig dir fa un temps, pel quecomenta en Juli i pel que ha dit en Mir, pel que ens han fet amb la RENFE, amb el metro del Palma, amb el metro de València, amb el tren d’Alcoi, amb la llum, amb els aeroports, per que cap polític es mereix el que guanya, per dignitat, i sobretot pel nostre futur: Em planto pels Països Catalans, faré un blanc el 9 de maig.