Anàlisis dels resultats

Llibertat.cat (9M: Enfortiment del bloc espanyolista a costa d'Esquerra i Iniciativa al Principat)



Vilaweb (Les eleccions fan bullir la blocosfera)



Alexis Vizcaíno (Al Masnou guanya el PSOE, i als Països Catalans també)

Roger Buch (I malgrat tot, Catalunya és diferent)

Catalunya supera l'Estat en abstenció i vot en blanc

LA PARTICIPACIÓ BAIXA MÉS DE 4 PUNTS

Els catalans passen avui pels col·legis electorals

L'abstenció a les eleccions generals va arribar al 24,68% en el total de l'Estat -i 75,32% de participació-, mentre que a Catalunya va ser més de quatre punts superior i va arribar al 28,81%, amb un 71,19% de participació. D'altra banda, Catalunya també va superar el conjunt de l'Estat pel que fa a percentatge de vot en blanc, que va representar el 1,54% del total dels vots, mentre que a Espanya es va quedar en un 1,12%. Per contra, el percentatge de vot nul al conjunt de l'Estat és superior al de Catalunya, atès que arriba al 0,64%, enfront del 0,54% català.



D'aquesta manera l'abstenció va guanyar més de 4 punts a Catalunya respecte el 2004, quan la participació va ser del 75,96%, de la mateixa manera que el vot en blanc, que va tenir un percentatge del 0,32% fa quatre anys. Per contra, l'abstenció només ha crescut un 0,34% en el conjunt de l'Estat, ja que al 2004 la participació va ser del 75,66%. El vot en blanc ha disminuït al conjunt de l'Estat, atès que es es situa en un 1,12% devant el 1,56% del 2004.

Informació extreta d'E-Notícies

Els vots en blanc

ANTONI TRENCHS. MATARÓ (MARESME).

Tenint present que els polítics catalans no han sabut aprovar una llei electoral catalana, (20-01-03) es fa imprescindible recórrer a la llei LOREG del 19/6/85 i llegir el seu article 96, apartat n. 5 per saber que el vot en blanc consisteix a dipositar el sobre a l'urna, sense cap paper dins. Sembla que un vot tan legal com el blanc hauria de tenir un tractament més divulgatiu de cara els ciutadans, com dir obertament que cal dipositar el sobre sense papereta, com també de cara el futur, penso que s'hauria de modificar en el sentit de donar més formalitat al vot, dipositant dins el sobre un paper en blanc, prèviament repartit per totes les meses electorals junt a les paperetes de les candidatures.El fet d'haver de dipositar dins el sobre una papereta en blanc, encapçalada pel titular de la contesa electoral que se celebra, donaria més legalitat. El fet de votar en blanc és una actitud que la quasi total majoria de ciutadans ignora i per tant és molt important difondre aquest sistema de votar, adés que al mateix temps, pot dissuadir molts ciutadans que a voltes pensen quedar-se a casa sense anar a votar per la seva disconformitat en els polítics.

Publicat a El Punt (divendres, 7 de març de 2008)

Si votes, vota en blanc

Avui he enllestit un cartell de la CUP de Mataró per a la campanya de les eleccions espanyoles d'aquest diumenge.

N'hem estat parlant i ho tenim clar: si votem, voatarem en blanc. Pensem que cap de les opcions que es presenten mereix ser votada. Recomanem el vot en blanc però també donem per bo el vot nul polític o bé l'abstenció.

"Nècdota":

Avui al migdia anava a recollir els meus fills a l'escola i m'ha aturat una senyora madura que anava amb un cotxet.

– Perdona que sea indiscreta, pero… ¿tu erres de la CUP, verdad?
– Sí, sóc de la CUP.
– ¿Y no os presentáis a las elecciones del domingo? Os he estado buscando y no os he encontrado en ninguna parte.
– No. Nosaltres, de moment només ens presentem a les eleccions municipals. El nostre é sun projecte a llarg termini i ara com ara no se'ns hi ha perdut res a Espanya. Aquet cop recomanem el vot en blanc.
– Gracias por la explicación, y perdona por la indiscreción, ¿eh?
– I ara, gràcies a tu per preguntar.
– Es que yo os voté en las municipales y quería votaros tambén ahora. Me gusta como lo estáis haciendo en el Ayuntamiento.
– Donem la guerra que podem des de l'oposició…
– Sí, sí, ya os voy siguiendo. Adéu y ¡suerte!
– Apa, doncs, salut i fins aviat.

Publicat al blog d'en Joan Jubany

El blanc està de moda

PEP ANDREU.

Com que un servidor escriu en aquest diari independent i democràtic, i modera debats en una televisió local amb les mateixes lleis –Televisió de Mataró–, la gent suposa que estic ben informat i em demana opinió. Ara, com que estem en període electoral, em pregunten per diumenge. A qui hem de votar?, em diuen. Naturalment, em guardo prou de fer de comercial de la política, tot i que suposo que el subconscient em deu trair i dic més bé d'uns que d'altres. Per fugir del compromís, contraataco i la pregunta la faig jo. I vostè, què votarà? Les respostes no em sorprenen. Ja fa unes quantes eleccions que la gent té la sensació que el fet d'anar a votar no té la transcendència que el sistema predica. Part de l'electorat està descontent amb la manera de fer dels polítics. Diuen que només miren per ells, que mercadegen amb els vots, que prometen i després no compleixen, que menteixen i que s'insulten constantment. I per molt que hom faci proselitisme democràtic, la indignació no decreix. Així, sovinteja l'abstenció com a mesura de càstig. Ara bé, s'intueix el blanc com a vot en alça. L'electorat s'ha adonat de l'estratègia dels polítics: relativitzar l'abstenció amb l'argument que qui no vota és perquè passa de tot. El blanc és una altra cosa. Comporta l'esforç d'acudir a les urnes i demostra un compromís democràtic. A més, diuen aquests electors, el blanc reparteix el càstig proporcionalment. Aquest any, el blanc està de moda.

Publicat a El Punt (dimarts, 4 de març de 2008)

10 raons per votar en blanc

1.- En primer lloc el sistema electoral espanyol està viciat: llistes tancades i candidats a dit dels aparells funcionarials dels partits. Es dóna en tots els partits des del tàndem per Barcelona Chacón/Clos del PSOE-PSC fins el desplaçament del diputat Tardà d'ERC del primer lloc de la llista de Barcelona. Tot plegat explica el clientelisme polític i el finançament opac. El vot en blanc és una manera clara i pràctica de rebutjar aquest sistema.

2.- Són eleccions espanyoles i el més senzill és dir que no ens pertanyen. Això és una veritat perversa. Estem obligats a trencar amb l'estat espanyol amb tots els mitjans i en les circumstàncies actuals unes eleccions generals no permeten fer el sord, ben al contrari obligarien a alçar una veu poderosa nacional amb la qual instrumentar un eix més de la nostra política independentista. El vot en blanc ens fa presents, és comptable, i demostra una voluntat de ruptura.

3.- En tercer lloc l'esquerra independentista no ha sabut configurar una candidatura pròpia, en part perquè encara es manté molt subordinada al regionalisme, socialista, convergent o republicà, i encara li cal madurar una opció pròpia, cosa que no pot ser ajornada massa temps. Si no podem escollir una candidatura alternativa clarament de ruptura amb l'Estat, perquè no hi serà present, no donem el nostre vot al mal menor dels qui han consentit un nyap d'estatut , humiliacions repetides, i una espoliació constant i depredadora. Això no és el mal menor, això és la submissió constant i el parar l'altra galta; hem de triar l'expressió clara de la nostra voluntat d'independència.

4.- Una acurada anàlisi dels partits demostra la polarització bipartidista que ens volen imposar i l'espanyolització de la política catalana. Els partits anomenats d'obediència catalana no tenen projecte nacional. L'ùnic horitzó que pretenen és que els votem per condicionar una mica el vot espanyol. Lluny, doncs, de l'ambició d'un vot nacional propi. Es limiten a predicar la política subalterna que els garantitzi uns quants escons i poca cosa més. El vot en blanc és un càstig i un correctiu prou explícit.

5.- L'abstenció és una opció pasiva; a més, ja se sap que molta gent no vota per total desinterès envers la cosa pública. L'abstenció té un caràcter equívoc, perquè no permet comptabilitzar l'actitud militant. És negativa perquè, en el marc d'un allunyament de la gent de la política, col·labora a deixar aquesta a mans dels oportunistes i dels qui es rifen del nostre dret de decidir.

6.- El vot nul seria, en unes circumstàncies més propícies, molt vàlid. És el cas del País Basc, on la il.legalització permet fer una campanya coherent i unificada al servei de la causa il.legalitzada. D'aquesta manera, el vot nul unificat ja permet una campanya activa i directa a favor de la independència. Però aquest no és el nostre cas, que se situa encara en l'aposta "pel mal menor" directament o indirecta.

7.- El vot en blanc obliga l'esquerra independentista a no amagar el cap sota l'ala, perquè li exigeix de pensar políticament. L'obliga a adoptar un compromís i a raonar uns resultats d'una campanya, siguin aquests més o menys reeixits.Obliga a aprendre a caminar des del compromís actiu i no des de la barrera.
8.- Des d'una perspectiva de Països Catalans, el vot en blanc pot ser una operació d'higienització al País Valencià, on la política ha arribat a un grau tan elevat de putrefacció que no se'n salva ningú. El vot en blanc podria ser un vot de protesta i de reclam de sentit de la responsabilitat, no sols davant de les grans màfies polítiques, sinó també davant de la irresponsabilitat dels petits clientelismes polítics.

9.- El vot en blanc convida a la participació, que vol dir: sortir de casa, arribar-se al col.legi electoral, posar el sobre buit de protesta, i tot seguit poder impulsar o simplement participar recollint signaturas, o només firmant a les Taules de la Plataforma pel Dret de Decidir , que estaran desplegades per tots els Països Catalans aquest dia.

10.- El vot en blanc desgasta l'esquerranisme infantil i les opcions més sectàries, i combat tant l'abstenció passiva com el vot mercenari. Com en tota lluita, en la mesura que avança, cal tenir en compte que hi haurà ofensives de desprestigi. No descartem que es propugni el vot en blanc també des de plataformes xenòfobes i des de preses de posició personals extravagants i simplistes. Amb tot, com en el cas de la majoria dels "No" del referéndum de l'Estatut, el vot en blanc només se'l podrà fer seu l'esquerra independentista.

Desitjaríem una presa de posició compartint aquestes raons i a favor del vot en blanc, que partís de les diverses candidatures d'unitat popular (CUP) . Això donaria impuls, credibilitat i seriositat a una posició que, en les nostres circumstàncies, considerem molt necessària per part d'unes agrupacions polítiques que han irromput amb força en el panorama polític català.

Eva Serra i Puig
Blanca Serra i Puig

[publicat a "Ara, independència"]

Algunes observacions sobre l’abstenció i el vot en blanc

Davant l’evident impossibilitat de donar el vot a cap de les llistes que es presenten, i donada la inexistència d’una candidatura pròpia, l’esquerra independentista ha de plantejar-se quin paper ha de jugar en les eleccions generals del 9 de març. Les opcions es redueixen, esquemàticament, a:

Mantenir-se al marge, amb l’argument que es tracta d’unes eleccions “espanyoles” i, per tant, ens són totalment estranyes. Es la posició més còmoda, que garanteix a la vegada la preservació de la puresa dels principis i la consolidació de la marginalitat política. En la pràctica es confon amb l’abstencionisme apolític.

Participar activament en la campanya, amb un doble objectiu. En primer lloc, per tal d’estar presents en la confrontació política real, donar visibilitat als nostres plantejaments i exercitar les nostres capacitats organitzatives i agitatòries. En segon lloc, per promoure una consigna de vot ( o de no vot ) que permeti comptar-nos i, en la mesura de l’èxit obtingut, condicionar poc o molt l’escenari polític català.

La participació activa pot conduir a promoure:

a) L’abstenció. Es l’opció més fàcil i d’èxit assegurat. La campanya es fa sola, ja que va en el mateix sentit que la tendència espontània d’àmplies masses de gent emprenyada, desenganyada de la política i desorientada ideològicament, barrejada amb el personal que de manera perfectament conscient utilitza l’abstenció com mitjà de protesta i desautorització del sistema ( per motivacions múltiples i contradictòries ), i amb els qui simplement passen de la política. El mateix caràcter equívoc de l’abstenció fa que el seu increment, per bé que sigui un indicador de la desafecció popular respecte del sistema polític vigent, resulta molt difícil d’interpretar en termes de resultat d’una campanya. D’altra banda, nosaltres, encara que també emprenyats, no estem desenganyats de la política i intentem, més enllà de la protesta, bastir una alternativa al sistema d’opressió nacional i social que patim. Per aquestes raons, penso que promoure l’abstenció és políticament estèril i pedagògicament contraproduent per als interessos de consolidació de l’esquerra independentista.

b) El vot nul, consistent en alterar qualsevol papereta de vot, o afegir-hi una frase convinguda. A part de l’enorme dificultat pràctica de fer entendre a la gent el que ha de fer, els vots nuls no es computen oficialment ja que es tenen per no emesos, de manera que la campanya es perd en el buit.

c) El vot en blanc. Es un vot vàlid, que es computa com emès, i per tant compta a l’hora de fixar el mínim de vots que ha d’obtenir una candidatura per accedir a un escó i que es calcula en un percentatge de la participació. No compta, en canvi, a cap efecte per a la distribució dels escons entre les candidatures que han superat aquest límit, i que es fa en proporció als vots obtinguts per cada una d’elles, segons el sistema d’Hondt.

Els avantatges de promoure el vot en blanc són importants. Es una opció fàcil d’explicar i d’executar: basta amb dipositar un sobre buit a l’urna. Perjudica les llistes minoritàries (Ciutadans, Rosa Díez, sectes diverses). El resultat s’expressa en xifres oficials, i pot ser inequívocament interpretat en termes de suport a una alternativa de ruptura amb el sistema però amb voluntat d’intervenció política a tots els nivells. Un percentatge important de vots en blanc crearia una expectativa al voltant de les organitzacions de l’esquerra independentista que haguessin protagonitzat la campanya i que en sortirien enfortides i legitimades. La consigna del vot en blanc és perfectament compatible i complementària amb donar suport actiu a la campanya de recollida de signatures el mateix dia de les eleccions a favor del dret a decidir, si la PDD decideix tirar-la endavant.

Tanmateix el repte és d’envergadura. El vot en blanc no és una opció evident per a la majoria. Si es pren aquesta opció, caldrà un esforç extraordinari per part de tots els instruments polítics i els moviments socials de l’esquerra independentista per tal de popularitzar i fer arribar a tothom aquesta iniciativa, i d’explicar-ne el sentit: ha arribat el moment d’expressar també a les urnes la voluntat de trencar amb un sistema polític al servei dels interessos espanyols i dels seus subalterns autonomistes, i de crear les bases per convertir l’independentisme d’esquerres en una força política amb espai propi. Com deia l’Ibarretxe fa uns dies, el veritable fracàs està en no intentar allò que cal fer, per por del fracàs.

August Gil Matamala

22 de gener de 2008

(publicat a Ara, independència)