Com que un servidor escriu en aquest diari independent i democràtic, i modera debats en una televisió local amb les mateixes lleis –Televisió de Mataró–, la gent suposa que estic ben informat i em demana opinió. Ara, com que estem en període electoral, em pregunten per diumenge. A qui hem de votar?, em diuen. Naturalment, em guardo prou de fer de comercial de la política, tot i que suposo que el subconscient em deu trair i dic més bé d'uns que d'altres. Per fugir del compromís, contraataco i la pregunta la faig jo. I vostè, què votarà? Les respostes no em sorprenen. Ja fa unes quantes eleccions que la gent té la sensació que el fet d'anar a votar no té la transcendència que el sistema predica. Part de l'electorat està descontent amb la manera de fer dels polítics. Diuen que només miren per ells, que mercadegen amb els vots, que prometen i després no compleixen, que menteixen i que s'insulten constantment. I per molt que hom faci proselitisme democràtic, la indignació no decreix. Així, sovinteja l'abstenció com a mesura de càstig. Ara bé, s'intueix el blanc com a vot en alça. L'electorat s'ha adonat de l'estratègia dels polítics: relativitzar l'abstenció amb l'argument que qui no vota és perquè passa de tot. El blanc és una altra cosa. Comporta l'esforç d'acudir a les urnes i demostra un compromís democràtic. A més, diuen aquests electors, el blanc reparteix el càstig proporcionalment. Aquest any, el blanc està de moda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada