1.- En primer lloc el sistema electoral espanyol està viciat: llistes tancades i candidats a dit dels aparells funcionarials dels partits. Es dóna en tots els partits des del tàndem per Barcelona Chacón/Clos del PSOE-PSC fins el desplaçament del diputat Tardà d'ERC del primer lloc de la llista de Barcelona. Tot plegat explica el clientelisme polític i el finançament opac. El vot en blanc és una manera clara i pràctica de rebutjar aquest sistema.
2.- Són eleccions espanyoles i el més senzill és dir que no ens pertanyen. Això és una veritat perversa. Estem obligats a trencar amb l'estat espanyol amb tots els mitjans i en les circumstàncies actuals unes eleccions generals no permeten fer el sord, ben al contrari obligarien a alçar una veu poderosa nacional amb la qual instrumentar un eix més de la nostra política independentista. El vot en blanc ens fa presents, és comptable, i demostra una voluntat de ruptura.
2.- Són eleccions espanyoles i el més senzill és dir que no ens pertanyen. Això és una veritat perversa. Estem obligats a trencar amb l'estat espanyol amb tots els mitjans i en les circumstàncies actuals unes eleccions generals no permeten fer el sord, ben al contrari obligarien a alçar una veu poderosa nacional amb la qual instrumentar un eix més de la nostra política independentista. El vot en blanc ens fa presents, és comptable, i demostra una voluntat de ruptura.
3.- En tercer lloc l'esquerra independentista no ha sabut configurar una candidatura pròpia, en part perquè encara es manté molt subordinada al regionalisme, socialista, convergent o republicà, i encara li cal madurar una opció pròpia, cosa que no pot ser ajornada massa temps. Si no podem escollir una candidatura alternativa clarament de ruptura amb l'Estat, perquè no hi serà present, no donem el nostre vot al mal menor dels qui han consentit un nyap d'estatut , humiliacions repetides, i una espoliació constant i depredadora. Això no és el mal menor, això és la submissió constant i el parar l'altra galta; hem de triar l'expressió clara de la nostra voluntat d'independència.
4.- Una acurada anàlisi dels partits demostra la polarització bipartidista que ens volen imposar i l'espanyolització de la política catalana. Els partits anomenats d'obediència catalana no tenen projecte nacional. L'ùnic horitzó que pretenen és que els votem per condicionar una mica el vot espanyol. Lluny, doncs, de l'ambició d'un vot nacional propi. Es limiten a predicar la política subalterna que els garantitzi uns quants escons i poca cosa més. El vot en blanc és un càstig i un correctiu prou explícit.
5.- L'abstenció és una opció pasiva; a més, ja se sap que molta gent no vota per total desinterès envers la cosa pública. L'abstenció té un caràcter equívoc, perquè no permet comptabilitzar l'actitud militant. És negativa perquè, en el marc d'un allunyament de la gent de la política, col·labora a deixar aquesta a mans dels oportunistes i dels qui es rifen del nostre dret de decidir.
6.- El vot nul seria, en unes circumstàncies més propícies, molt vàlid. És el cas del País Basc, on la il.legalització permet fer una campanya coherent i unificada al servei de la causa il.legalitzada. D'aquesta manera, el vot nul unificat ja permet una campanya activa i directa a favor de la independència. Però aquest no és el nostre cas, que se situa encara en l'aposta "pel mal menor" directament o indirecta.
7.- El vot en blanc obliga l'esquerra independentista a no amagar el cap sota l'ala, perquè li exigeix de pensar políticament. L'obliga a adoptar un compromís i a raonar uns resultats d'una campanya, siguin aquests més o menys reeixits.Obliga a aprendre a caminar des del compromís actiu i no des de la barrera.
8.- Des d'una perspectiva de Països Catalans, el vot en blanc pot ser una operació d'higienització al País Valencià, on la política ha arribat a un grau tan elevat de putrefacció que no se'n salva ningú. El vot en blanc podria ser un vot de protesta i de reclam de sentit de la responsabilitat, no sols davant de les grans màfies polítiques, sinó també davant de la irresponsabilitat dels petits clientelismes polítics.
9.- El vot en blanc convida a la participació, que vol dir: sortir de casa, arribar-se al col.legi electoral, posar el sobre buit de protesta, i tot seguit poder impulsar o simplement participar recollint signaturas, o només firmant a les Taules de la Plataforma pel Dret de Decidir , que estaran desplegades per tots els Països Catalans aquest dia.
10.- El vot en blanc desgasta l'esquerranisme infantil i les opcions més sectàries, i combat tant l'abstenció passiva com el vot mercenari. Com en tota lluita, en la mesura que avança, cal tenir en compte que hi haurà ofensives de desprestigi. No descartem que es propugni el vot en blanc també des de plataformes xenòfobes i des de preses de posició personals extravagants i simplistes. Amb tot, com en el cas de la majoria dels "No" del referéndum de l'Estatut, el vot en blanc només se'l podrà fer seu l'esquerra independentista.
Desitjaríem una presa de posició compartint aquestes raons i a favor del vot en blanc, que partís de les diverses candidatures d'unitat popular (CUP) . Això donaria impuls, credibilitat i seriositat a una posició que, en les nostres circumstàncies, considerem molt necessària per part d'unes agrupacions polítiques que han irromput amb força en el panorama polític català.
Eva Serra i Puig
Blanca Serra i Puig
[publicat a "Ara, independència"]
